Un dels trets distintius de Vic és la boira que durant els dies d’hivern envaeix tots els racons i la converteix en un lloc gairebé imaginari i oníric. Aquesta imatge clàssica li dóna un caire de misticisme i la converteix en el millor temple de la intimitat, que encarna els somnis i les esperances i amb això, la veritat i el destí.
Freda i distant és alhora confident dels secrets més íntims de qui s’hi veu immers.La plaça Major desdibuixada per la boira és un dels retrats més atemporals de la ciutat.
Tot ha canviat molt però la boira continua, persistent, embolcallant murs i persones. La boira ha estat també element indispensable per descriure Vic en nombroses obres literàries, d’entre elles la més emblemàtica: “Laura a la ciutat dels Sants”.
Aquesta novel•la és la que millor sintetitza la naturalesa d’aquesta ciutat: mística, religiosa, costumista, eclesiàstica i monacal. Encara avui, per a moltes persones, l’omnipresència dels Sants i de l’església és garantia de protecció i sort.
Que us sembla de la nostra pubilla? que fariem sense ella....
1 comentari:
Tenir sol???? No passar tan fred??
Fins que no vaig baixar a Barcelona a estudiar no vaig ser conscient de que un hivern sense boira era possible...
Publica un comentari a l'entrada